El sentit de les imatges!

Des de sempre m’ha agradat molt fer fotografies. Buscar llocs desconeguts, captar coses insignificants a la vista de la gent, immortalitzar un moment màgic, són coses que fan que la fotografia sigui important per a mi. Per tant, la idea de treballar amb el photoshop, dins de l’assignatura Alfabetització Digital, em va fascinar des del primer moment, ja que d’aquesta manera no només podria gaudir de les meves fotografies sinó que sabria com retocar-les per a que fossin millors. Retallar, modificar colors, fer composicions, sobreposar imatges, entre d’altres, són eines que amb aquest programa podria aprendre. Evidentment, ha estat així.

Una imatge no és nomes una imatge amb colors bonics, objectes o persones representades, una imatge és un missatge ocult que ens transmet un artista i hem de saber que tots els elements que inclou una fotografia estan allà per un motiu. Estan per una raó, perquè representen alguna cosa. Segurament a tothom li sona la frase: Una imatge val més que 1000 paraules, dons segurament és perquè totes les imatges, més enllà de l’aspecte que ens sucgereix a primera vista, hi ha un sentit ocult que s’ha de saber interpretar.

A continuació mostro tres de les activitats que vam realitzar a classe. En cada una vaig aprendre una mica més d’aquest programa: Photoshop.

La primera va ser l'autoretrat. Cal destacar que, gràcies a la realització d'aquesta activitat, he après a retallar la imatge, a retocar colors, contrast i lluminositat, a introduïr un text en la mateixa imatge, i a modificar la mida. Amb aquesta imatge em volia representar a mi mateixa enmarcada per el tronc d'un arbre.

La segona activitat va ser la creació del meu món interior, com a segon autoretrat. Aquesta activitat m'ha permès reforçar els passos que vaig seguir per elaborar la primera activitat i a aprendre noves eines de retoc. De tal manera que he après a retallar seleccions d’imatges i sobreposar-les en un altre i a canviar les mides de les seleccions per a fer una composició collage.  El resultat va ser el següent:

En aquesta imatge em vaig voler represntar a mi en el meu món interior. La idea de persona tranquil·la, a la qual li agrada buscar llocs amb poca gent i escolat els sons de la natura.

La tercera activitat va ser la tipografia. En aquesta, havíem d’escollir entre diverses tipografies, i ajustar-les al tema que se’ns demanava: currículum vitae, títol de joc infantil i cartell informatiu per a anar de colònies.  Cal dir que aquesta activitat va ser en parelles i la següent imatge la vam crear la Olga Coderch i jo.

Ja per acabar, voldria fer una valoració general del programa. Penso que és una molt bona eina per aprendre a retocar imatges, però una mica complicada. Existeixen altres programes de retoc de fotografies que pel contingut que ens han ensenyat haguessin estat més fàcils. Tot i així, opino que dominant el Photoshop, pots dominar qualsevol altre programa. D’aquesta manera, estic molt contenta de saber fer anar una mica més aquest programa, ja no només per a la meva vida personal, per a retocar les meves fotografies, sinó també per a la meva vida professional, per a utilitzar-ho com un recurs més dins l’àmbit escolar. M’hagués agradat aprofundir més en el tema, ja que hem tingut poques classes i molt separades entre si, fet que dificultava la interiorització dels continguts.

RISCOS DE LES TIC en els INFANTS

Sempre hem cregut que les TIC han aparegut a les nostres vides per a fer-la més còmode, i realment és així. Però, també ens exposa a molts més perills, sobretot en els infants que poden ser víctimes de contingut no adequat a les seves edats.

Aquest fet, és provocat per dues raons. Per un costat, la disminució de control del govern sobre el contingut emès per diversos mitjans, i per altre banda, pel canvi de model de família.

En les últimes dècades, han sorgit noves tecnologies que ens han permès accedir a qualsevol contingut lliurement. El fet que hi hagi tants medis per els quals es pot accedir a una informació, fa impossible que el govern tingui un control exhaustiu del contingut emès. Així dons, no estem segurs de que els infants puguin veure informació adequada o no a les seves edats.

Degut a la societat canviat, han sorgit diversos tipus de família. Un dels canvis que més ha afectat a la relació pares-fills ha estat la inserció laboral dels dos membres de la família. Abans es dedicava més temps a la cura i a l’educació dels infants. Ara els familiars estan tant ocupats amb altres feines, que els nens i nenes queden menys temps vigilats i adquireixen més autonomia i independència. Aquest fet esdevé cada vegada més, a la transmissió de continguts no desitjats sense ser controlats.

Hi ha dos elements que prenen una gran importància a l’hora de parlar de riscos de les TIC en el infants: la televisió i internet.

A la imatge anterior, es pot observar com el nen pot accedir al mando de la televisió amb molta facilitat, amb el risc d’exposar-se a una programació perillosa.

A més, el nen ha adquirit un paper important en el món dels medis, alçant-se com a consumidor sobirà. En conseqüència el mercat mediátic, ha invertit cada vegada més en la programació infantil. El problema ve quan no es distingeix la frontera entre el nen i l’adult, i s’emet programació adulta en horari infantil, obrint així la possibilitat de que els infants vegin un contingut no adequat.



D’altra banda, m'agradaria parlar de l'accés a Internet. En l'actualitat Internet s'ha convertit en una finestra que t'obre el món amb un sol clic. Tenim tot tipus d'informació al nostre abast de forma, gairebé, immediata. Això, però, té els seus riscos, donat que els infants estan exposats a continguts no aptes per les seves edats amb un accés totalment obert.

Molta gent creu que els infants no poden accedir a aquest contingut, ja que creuen que els infants no entren en pàgines perilloses ja que no les conèixen. La realitat és, que constantment apareix propaganda de tot tipus en qualsevol pàgina web, així com invitacions suggerents o imatges violentes i sexuals. Cal afegir que moltes pàgines web semblen una cosa i n’acaben sent un altre i els infants com a persones innocents poden confondre’s. D’aquesta manera entenem que no fa falta saber un enllaç concret o una pàgina concreta que contingui informació no adequada a les edats dels infants, sinó que per si sol ja ens la busca i ens la fa aparèixer a qualsevol pàgina.

A més a més, totes les xarxes socials que existeixen, com facebook, messenger, entre d’altres, poden  ser extremadament perilloses sense un control i una prevenció.

En definitiva, existeix la possibilitat de veure “la programació de risc” no només en un espai públic, on el govern pot controlar mínimament l’accés, sinó també en un espai privat, com és la llar, on són les famílies les responsables del contingut que veuen els seus fills.

Per a entendre millor els continguts i idees expressades en aquesta entrada, podeu veure el vídeo que apareix a la dreta del bloc.  Aquest vídeo va ser creat per a plasmar els coneixements previs que teníem sobre aquest tema en l’assignatura d’Alfabetització Digital, el nous coneixements adquirits i per últim, la resposta que donem a tots aquests riscos com a futures mestres. (Creat per Olga Coderch i Aida Anglès)

Les TIC en la nostra societat

Les sigles TIC, és una paraula que està molt de moda actualment. La nostra societat, està en un procés continu de canvi i les noves tecnologies estan cada cop més presents en les nostres vides.

La progressiva incorporació de les tecnologies a les diferents activitats diàries, constitueixen un fenomen important en la nostra societat. Aquest conjunt de successos són deguts a les tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). Aquestes, es materialitzen en diversos elements, anant des de Internet, fins a càmeres digitals, mòbils, televisió, xarxes socials i ràdio, entre d’altres. Les TIC són considerades com a fenomen de transformació.

Dit això, és important destacar com en la vida d’una jove són presents aquests elements tecnològics. Jo cada dia, utilitzo l’Internet per a qualsevol operació comunicativa-social (xatejar, enviar un correu, penjar documents, imatges, etc.). També porto el mòbil a sobre i constantment l’utilitzo. La televisió és un mitjà d’entreteniment que normalment, miro. Els aparells electrònics (Ipods, càmeres digitals,..) també són presents en el meu dia a dia. Per tant, això ens fa pensar la fàcil accessibilitat que tenim no tan sols els joves, sinó també adults i nens, a les TIC.

A causa d’això, entenem que les TIC no tenen fronteres i estan a l’abast de molta gent. El dilema ve quan ens preguntem: Tothom sap utilitzar les TIC? I la resposta segurament seria negativa. No tots estem educats digitalment. Per tant, cal adaptar els ensenyaments d’acord amb les necessitats que demana la societat de la informació. Així doncs, considero fonamental que com a futurs docents ens proporcionin coneixements, eines i recursos per a conèixer i dominar, progressivament, les TIC, i poder ensenyar com utilitzar-les correctament.

A més a més, com es tracta d’un canvi constant no ens dona temps d’actualitzar-nos per arribar a tenir tots, un nivell de coneixements homogeni. Aquest fet el veiem reflectit en moltes aules on els alumnes han passat d'utilitzar els llibres de text a endinsar-se en el món de les noves tecnologies (pissarres electròniques, projectors, llibres digitals, ordinadors, entre d’altres) i moltes vegades saben més que el propi mestre. Cal destacar, que moltes vegades, les TIC són un alicient per a captar l'atenció dels més petits, però també pot ser contrapruduent en altres sentits.

En definitiva, és del tot necessari un treball conjunt i òptim entre tots els membres de la societat, però sobretot entre docents, famílies i altres agents participatius, per arribar saber utilitzar les TIC de manera correcte i esdevenir membres competents i alfabetitzats dins de la societat canviant.

La digitalització és més real que la pròpia realitat

Benvinguts/des!!

Hola a tothom,

Sóc l'Aida Anglès, estudiant de segon any d'Educació Infantil de la Universitat de Barcelona.

Amb la creació d'aquesta pàgina, des de l'assignatura Alfabetització Digital,vull reflectir tots els aprenentatges en quant a l'assignatura. A més, vull donar nous pensaments que ens portin a reflexions individuals sobre les TIC en la societat i més concretament en l'àmbit d'Educació Infantil.   

D'aquesta manera la pàgina, servirà per posar en pràctica la teoria impartida a les classes i progressivament anirà modificant-se, agafant forma i personalitat.

Espero que gaudiu del blog!

Gràcies.