Fins aviat!

Durant les sessions d'aquesta assignatura he après molts continguts. He adquirit coneixements sobre el programa Photoshop. Gràcies a les eines que aquest programa ofereix, se retocar fotografies per a que tinguin un color, una lluminositat i un contrast determinat, he après a centrar-les en l’espai, a acoplar imatges en una sola, a retallar elements i col·locar-los en altres fotografies, així com un gran ventall de possibilitats que ofereix el mateix programa. També he aprés a crear i utilitzar altres recursos com són: un Webquest, un bloc personal de treball, un voki, una viki, entre d'altres. També he adquirit nous coneixements sobre les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació (TIC). Cal dir que aquestes, són molt presents en les postres vides i van evolucionant de forma progressiva, sense aturar-se. A més, he après la importància de les TIC en els infants. Cal tenir en compte que són un recurs per a motivar als nens i les nenes en la tasca d’ensenyament i aprenentatge, però que existeixen molts riscos que s’han de saber prevenir.

En definitiva, ha estat una assignatura entretinguda, i he de dir que encara que n’hagi après molt, seguiré formant-me i actualitzant-me per ha estat alfabetitzada digitalment.

Fins aviat!

Un web per una escola.

El semestre està a punt d’acabar i amb això l’assignatura d’Alfabetització Digital. Per a tancar l’assignatura, se’ns va demanar la creació d’un recurs material o no, per a una escola que li manqués treballar algun contingut, o en el meu cas, que no tingués un web per donar-se a conèixer.

Les Clisques, és una escola situada al Port de la Selva. Es tracta d’un centre rural i amb una metodologia molt pròpia i única. Aquesta escola té la possibilitat d’oferir una formació de qualitat, i com a treball final, volíem que això arribés a les futures famílies participants del centre. Per aquest motiu, el meu grup i jo vam decidir crear un web.

Realment la tasca de crear un recurs com aquest, és complicada i, tot i comptar amb l’ajuda dels professors de l’assignatura ha estat una feina un pèl feixuga. De totes maneres, estic molt satisfeta del resultat final. Penso que saber elaborar un web és del tot necessari per a donar a conèixer una escola i quins trets la fan ser diferents de les demès. Per a la seva creació vam mantenir un contacte constant amb la directora del centre per que ens aprovés la feina que de mica en mica anàvem fent. Finalment, vam posar-nos d’acord i vam penjar en la xarxa aquest web.

L’escola ens està molt agraïda i ara si que podem dir: CEIP Les Clisques, ja té un web!

http://lesclisques.webcindario.com/

Cal dir que en tot el procés de creació, disseny i maquetació ens van ajudar Hugo Menéndez i Denis Fernández.

Per a deixar constància de tot el procés de creació de la web, vam crear un vídeo il·lustratiu que explica aquesta evolució en la creació del web, així com la justificació dels elements que hi apareixen.

El vídeo és el següent:

Vídeo creat per: Aida Anglès, Olga Coderch, AnnaMar Martínez i Anna Rodrigo.

Tot té un perquè!

Totes les coses del món han estat creades amb un objectiu concret. En aquesta assignatura d’Alfabetització Digital, he après el per què tot té un perquè! A l’hora de crear un blog, un web, entre d’altres, hem de tenir clar que volem transmetre. Per aquest motiu, els colors, la lletra, els elements que s’hi col·loquin, han de tenir un sentit global dins d’aquell espai. Tot el que creem va dirigit a un públic determinat, per tant, ha d’estar focalitzat a aquest públic concret. Així, m’he adonat de que és realment important tenir en compte tots aquests aspectes, ja que es podrà donar una interpretació o altre segons el que veiem. D’aquesta manera, no es tracta només de col·locar  una imatge que sigui agradable i bonica, sinó que s'han de tenir en compte tots els aspectes comentats anteriorment. Per aquest motiu, tot el que hi apareix dins el meu blog, he intentat que tingui un sentit.

El fons escollit per aquest blog, és una imatge on hi apareixen dos elements clau: Els infants i les TIC. Amb aquesta imatge vull donar importància als nens i les nenes com a consumidors dins d’una societat alfabetitzada digitalment, i alhora vull fer una crítica envers la ceguesa que comporta la televisió davant de persones tan innocents. Tot i no aparèixer res interessant a la televisió, els infants poden estar aïllats totalment de la realitat. Per aquest motiu la televisió que hi apareix, apareix totalment en negre, és a dir, no hi ha cap tipus de programació. Llavors ens porta a formular-nos la pregunta: Tot el que veuen els nens i les nenes els educa?.

La foto que apareix a mà esquerre de la pantalla, hi ha un infant i un ordinador. El sentit d’aquesta imatge vol reforçar la idea anterior, així com els riscos que comporta deixar un infant davant d’un element que transmet continguts immediats i difícils de controlar i que moltes vegades no són aptes per als infants.

El rellotge té doble sentit: per una banda, vol transmetre una rutina, ja que l’escola, els infants i les rutines són el eix transversal de la meva futura tasca com a docent. El primer que fan els infants en arribar a l’escola és escriure la data, i situar-se en l’espai, d’aquesta manera comptar amb un rellotge dins del blog i dins l’aula remarca la idea de rutina. Per un altre banda, s’afegeix com a símbol de societat canviant, ja que tot avança i res s’atura. La rapidesa del temps i l’evolució de la nostra societat és constant.

L’enquesta, em serveix per fer una reflexió sobre com de presents estan les TIC en les nostres vides, ja que formulant la pregunta de: Amb quina freqüència utilitzes l’ordinador?, pots fer-te una idea de la importància de les noves tecnologies dins de la societat.

A més, al ser un blog acadèmic també hi han de constar elements que hem après a fer dins de l’assignatura, per aquest motiu apareix un Voki i un contador de visites, així doncs queda reflectit el meu aprenentatge envers a l’assignatura. Alhora, aporta personalitat.

Per últim, la tipografia utilitzada, també té un sentit. La lletra de les entrades és Arial, i el motiu pel qual ha estat escollida, és perquè es tracta d’una lletra universal on de ven segur que es pot trobar en tots els ordinadors i no hi haurà dificultat per a la lectura del contingut. D’altra banda la lletra utilitzada pel títol del blog i els títols de les entrades és Kirsten. La raó d’aquesta tipografia és focalitzar l’entrada i donar importància al que posteriorment llegiràs. De totes maneres, no és una lletra que desentoni totalment de l’Arial.

En definitiva, estem envoltats d'imatges, vídeos, tipografies, que volen transmetre un missatge, i hem de ser conscients que "subliminalment" se’ns està transmeten una idea determinada.  

Jclic, recurs educatiu d’èxit?

El jclic és una de les eines que més s'utilitza a les aules, especialment a les de Primària encara que s'han creat nombroses aplicacions pels cicles d'Educació Infantil. Aquest recurs està tenint molt èxit, des de fa uns anys, dins el sistema educatiu català. Tot i així, hi ha múltiples raons per creure en que aquest recurs no és un al·licient a potenciar l’aprenentatge, sinó a interioritzar-lo. Vaig arribar a aquesta conclusió desprès de llegir un article d’Alejandra Bosco que analitzava la repercussió i l'èxit del jclic en el nostre sistema educatiu.

Què és un JCLIC exactament? En primer lloc, el jclic és un programa amb uns costos molt baixos de producció ja que, el material és creat majoritàriament per docents d’una àrea curricular. Aquests permeten, en teoria, desenvolupar unes capacitats d’aprenentatge envers allò que estan treballant, fent possible una associació d’idees, desenvolupant el pensament cognitiu, entre d’altres. Els jclics són penjats en xarxa a un web d’accés gratuït i normalment hi ha un gran ventall d’activitats per a treballar tots els continguts curriculars.

No obstant, segons el meu punt de vista i desprès d’haver llegit l’article sobre les investigacions realitzades a Anglaterra, per a veure si el funcionament y l’èxit del Jclic era tan eficaç, puc concloure que aquest recurs és una eina de treball que no estimula el pensament cognitiu i no fomenta la discussió d’idees. És un programa que es basa en la resposta assaig-error i per tant, no hi ha una avaluació del procés utilitzat per arribar a la conclusió. A més, quan comets un error no t’explica el perquè d’aquella resposta errònia, per tant, l’infant que està utilitzant aquesta eina, no aprèn a reflexionar ni raonar. D’aquesta manera, és important que com a docents no caiem en la temptació d'exagerar la utilització del jclic ja que també comporta algunes conseqüències. Aquest recurs no fomenta el treball col·laboratiu entre alumnes i no afavoreix la memorització comprensiva, sinó la mecànica. D’aquesta manera, seria convenient la utilització d’aquest recurs com a ajuda per aprofundir continguts ja assimilats i únicament utilitzar-lo per buscar una interiorització dels continguts.

Cada alumne presenta unes característiques, uns interessos, unes necessitats, unes limitacions i unes habilitats que el fan ser un membre únic i diferent dins de la seva societat. Per tant, abans d’utilitzar un recurs com aquest on només és important la resposta correcta, s’han de treballar uns continguts de manera més comprensiva amb els infants, ja que no es tant important amb que ho treballem, sinó com ho treballem, de quina manera ho expliquem i si realment s’aprèn per raonament i no per assaig-error. De totes maneres, la creació de Jclic per part de docents, és important en l’àmbit de l’educació. Penso que pot ser un recurs per aprofundir en continguts treballats anteriorment a l’aula. Després d’haver observat quines són les necessitats reals dels nostres alumnes, podem crear un Jclic per a fomentar el treball d’aquestes mancances mitjançant continguts educatius dirigits als nostres alumnes.

Així doncs, com a conclusió, podríem dir que és evident que el jclic és una eina que els docents hem de tenir en compte a l'hora de treballar algun contingut tot i que, de la mateixa manera, és fonamental que aquesta activitat es contextualitzi en un marc de tasques. Com a docents hem de potenciar aquesta eina per aprofundir en els continguts, sempre i quan es creïn materials estrictament i únicament dirigit als nostres infants, tenint en compte les seves mancances i les seves característiques. D'altra banda, per aquell professorat que encara no té un domini de les TIC suposa una iniciació a les tecnologies ja que és una eina d'ús molt senzill i pautat.

Futurs docents: Tecnologia o Metodologia?

El futur és ara. Les noves tecnologies s’han tornat inseparables de la nostra vida quotidiana: llegir el correu electrònic, fer fotos amb el mòbil, revisar l’estat del compte bancari a traves del mòbil o l’ordinador, la utilització de pissarres digitals i la gran oferta en videojocs, son un clar exemple de que cada dia, les TIC són més presents en les nostres vides. A més a més, cada vegada hi ha més comunicació virtual, blogs, videoconferències i persones compartint informació en diferents punts del món.

Les empreses també han sofert canvis. Les vinyes, per exemple, poden saber amb anticipació la qualitat i el tipus de vi que produirà el raïm gràcies als últims avenços tecnològics. En d’altres serveis, com en el món de la construcció, s’ha canviat la força de l’home per màquines amb comandament a distància. Ens trobem en un món on paraules com: Internet, Messenger, Chat, Xarxa, entre d’altres, formen part vocabulari quotidià. I la mateixa revolució està tenint lloc en l’educació, concretament dins les aules, ja que les pissarres verdes es canvien per les digitals i els guixos desapareixen. Els llibres de text se substitueixen per llibres o pantalles digitals i en algun cas la informació conceptual es pot trobar virtualment a través d’un moodle. Aquest fet suposa que tothom s’ha d’alfabetitzar digitalment.

Tenint en compte aquests avenços, en l’àmbit de l’educació, s’han de tenir clars un paràmetres d’ensenyament. Vull dedicar aquesta entrada del bloc a reflexionar sobre quin tipus d'ensenyament i quins mètodes empraré per a la meva futura pràctica educativa.

Sóc conscient que m’he de posar al dia amb les noves tecnologies i que m’he de reciclar constantment per tal d’avançar al mateix temps que ho fan les TIC. Per tant, com a futura mestra intentaré estar en constant aprenentatge per saber aprofitar tots els recursos que se’ns ofereixen i poder garantir un ensenyament de qualitat i en concordança a l’època de canvis en la qual ens trobem. 

Tot i així, no n'hi ha prou amb emprar els recursos que ens ofereixen les Tecnologies de la Informació i la Comunicació. El més important és saber com utilitzar-los, és a dir, la metodologia que seguirem per a ensenyar. No serveix de res comptar amb recursos informàtics i digitals com poden ser els ordinadors, les pissarres digitals, entre d’altres, si seguim utilitzant el mateix mètode d’ensenyament.

El vídeo que es troba a continuació vol mostrar la importància de la metodologia a l’hora d’ensenyar.

El fet que s’ensenyi a multiplicar de la mateixa manera amb o sense tecnologia suposa una pregunta clau: Hem de seguir ensenyant de la mateixa manera amb els nous recursos? La resposta que dono jo com a futura professional de l’educació és que si hi ha nous recursos, també hem d’utilitzar uns nous mètodes d’ensenyament.  D’aquesta manera captarem l’atenció dels infants i augmentarem la motivació per aprendre.

D’altra banda, com a futura mestra, he d’intentar educar per aprendre a fer un bon ús dels nous recursos. Com ja havia comentat en entrades anteriors, actualment, es pot accedir a molta informació immediata a través d’un ordinador si disposa d’Internet. Per tant, els docents hem d’ensenyar i educar als infants per a la selecció de la informació. Jo tinc clar que com a futura professional de l’educació oferiré eines per als alumnes i les famílies per tal que aquests, sàpiguen discriminar la informació necessària de la no necessària.

                                                                                      

En definitiva, considero que és molt important estar al dia sobre el avenços de les TIC i alfabetitzar-nos digitalment, no tan sols els professionals de l’educació sinó tota la societat ja que en tots els àmbits de la nostra vida hi són presents.