Jclic, recurs educatiu d’èxit?

El jclic és una de les eines que més s'utilitza a les aules, especialment a les de Primària encara que s'han creat nombroses aplicacions pels cicles d'Educació Infantil. Aquest recurs està tenint molt èxit, des de fa uns anys, dins el sistema educatiu català. Tot i així, hi ha múltiples raons per creure en que aquest recurs no és un al·licient a potenciar l’aprenentatge, sinó a interioritzar-lo. Vaig arribar a aquesta conclusió desprès de llegir un article d’Alejandra Bosco que analitzava la repercussió i l'èxit del jclic en el nostre sistema educatiu.

Què és un JCLIC exactament? En primer lloc, el jclic és un programa amb uns costos molt baixos de producció ja que, el material és creat majoritàriament per docents d’una àrea curricular. Aquests permeten, en teoria, desenvolupar unes capacitats d’aprenentatge envers allò que estan treballant, fent possible una associació d’idees, desenvolupant el pensament cognitiu, entre d’altres. Els jclics són penjats en xarxa a un web d’accés gratuït i normalment hi ha un gran ventall d’activitats per a treballar tots els continguts curriculars.

No obstant, segons el meu punt de vista i desprès d’haver llegit l’article sobre les investigacions realitzades a Anglaterra, per a veure si el funcionament y l’èxit del Jclic era tan eficaç, puc concloure que aquest recurs és una eina de treball que no estimula el pensament cognitiu i no fomenta la discussió d’idees. És un programa que es basa en la resposta assaig-error i per tant, no hi ha una avaluació del procés utilitzat per arribar a la conclusió. A més, quan comets un error no t’explica el perquè d’aquella resposta errònia, per tant, l’infant que està utilitzant aquesta eina, no aprèn a reflexionar ni raonar. D’aquesta manera, és important que com a docents no caiem en la temptació d'exagerar la utilització del jclic ja que també comporta algunes conseqüències. Aquest recurs no fomenta el treball col·laboratiu entre alumnes i no afavoreix la memorització comprensiva, sinó la mecànica. D’aquesta manera, seria convenient la utilització d’aquest recurs com a ajuda per aprofundir continguts ja assimilats i únicament utilitzar-lo per buscar una interiorització dels continguts.

Cada alumne presenta unes característiques, uns interessos, unes necessitats, unes limitacions i unes habilitats que el fan ser un membre únic i diferent dins de la seva societat. Per tant, abans d’utilitzar un recurs com aquest on només és important la resposta correcta, s’han de treballar uns continguts de manera més comprensiva amb els infants, ja que no es tant important amb que ho treballem, sinó com ho treballem, de quina manera ho expliquem i si realment s’aprèn per raonament i no per assaig-error. De totes maneres, la creació de Jclic per part de docents, és important en l’àmbit de l’educació. Penso que pot ser un recurs per aprofundir en continguts treballats anteriorment a l’aula. Després d’haver observat quines són les necessitats reals dels nostres alumnes, podem crear un Jclic per a fomentar el treball d’aquestes mancances mitjançant continguts educatius dirigits als nostres alumnes.

Així doncs, com a conclusió, podríem dir que és evident que el jclic és una eina que els docents hem de tenir en compte a l'hora de treballar algun contingut tot i que, de la mateixa manera, és fonamental que aquesta activitat es contextualitzi en un marc de tasques. Com a docents hem de potenciar aquesta eina per aprofundir en els continguts, sempre i quan es creïn materials estrictament i únicament dirigit als nostres infants, tenint en compte les seves mancances i les seves característiques. D'altra banda, per aquell professorat que encara no té un domini de les TIC suposa una iniciació a les tecnologies ja que és una eina d'ús molt senzill i pautat.