El futur és ara. Les noves tecnologies s’han tornat inseparables de la nostra vida quotidiana: llegir el correu electrònic, fer fotos amb el mòbil, revisar l’estat del compte bancari a traves del mòbil o l’ordinador, la utilització de pissarres digitals i la gran oferta en videojocs, son un clar exemple de que cada dia, les TIC són més presents en les nostres vides. A més a més, cada vegada hi ha més comunicació virtual, blogs, videoconferències i persones compartint informació en diferents punts del món.
Les empreses també han sofert canvis. Les vinyes, per exemple, poden saber amb anticipació la qualitat i el tipus de vi que produirà el raïm gràcies als últims avenços tecnològics. En d’altres serveis, com en el món de la construcció, s’ha canviat la força de l’home per màquines amb comandament a distància. Ens trobem en un món on paraules com: Internet, Messenger, Chat, Xarxa, entre d’altres, formen part vocabulari quotidià. I la mateixa revolució està tenint lloc en l’educació, concretament dins les aules, ja que les pissarres verdes es canvien per les digitals i els guixos desapareixen. Els llibres de text se substitueixen per llibres o pantalles digitals i en algun cas la informació conceptual es pot trobar virtualment a través d’un moodle. Aquest fet suposa que tothom s’ha d’alfabetitzar digitalment.
Tenint en compte aquests avenços, en l’àmbit de l’educació, s’han de tenir clars un paràmetres d’ensenyament. Vull dedicar aquesta entrada del bloc a reflexionar sobre quin tipus d'ensenyament i quins mètodes empraré per a la meva futura pràctica educativa.
Sóc conscient que m’he de posar al dia amb les noves tecnologies i que m’he de reciclar constantment per tal d’avançar al mateix temps que ho fan les TIC. Per tant, com a futura mestra intentaré estar en constant aprenentatge per saber aprofitar tots els recursos que se’ns ofereixen i poder garantir un ensenyament de qualitat i en concordança a l’època de canvis en la qual ens trobem.
Tot i així, no n'hi ha prou amb emprar els recursos que ens ofereixen les Tecnologies de la Informació i la Comunicació. El més important és saber com utilitzar-los, és a dir, la metodologia que seguirem per a ensenyar. No serveix de res comptar amb recursos informàtics i digitals com poden ser els ordinadors, les pissarres digitals, entre d’altres, si seguim utilitzant el mateix mètode d’ensenyament.
El fet que s’ensenyi a multiplicar de la mateixa manera amb o sense tecnologia suposa una pregunta clau: Hem de seguir ensenyant de la mateixa manera amb els nous recursos? La resposta que dono jo com a futura professional de l’educació és que si hi ha nous recursos, també hem d’utilitzar uns nous mètodes d’ensenyament. D’aquesta manera captarem l’atenció dels infants i augmentarem la motivació per aprendre.
D’altra banda, com a futura mestra, he d’intentar educar per aprendre a fer un bon ús dels nous recursos. Com ja havia comentat en entrades anteriors, actualment, es pot accedir a molta informació immediata a través d’un ordinador si disposa d’Internet. Per tant, els docents hem d’ensenyar i educar als infants per a la selecció de la informació. Jo tinc clar que com a futura professional de l’educació oferiré eines per als alumnes i les famílies per tal que aquests, sàpiguen discriminar la informació necessària de la no necessària.
En definitiva, considero que és molt important estar al dia sobre el avenços de les TIC i alfabetitzar-nos digitalment, no tan sols els professionals de l’educació sinó tota la societat ja que en tots els àmbits de la nostra vida hi són presents.
No hay comentarios:
Publicar un comentario